tag:blogger.com,1999:blog-28618185968138407992024-02-08T05:40:47.206+00:00NeuroFunBenvinguts al bloc del Laboratori de Neuroanatomia Funcional @UJIAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/07617240795036386197noreply@blogger.comBlogger13125tag:blogger.com,1999:blog-2861818596813840799.post-49207096704924191772017-02-12T18:55:00.004+00:002017-11-18T12:10:33.201+00:00NeuroFun a VOX Radio UJI<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Amb motiu de la publicació de l'article d'Hugo:</span><br />
<div class="cit" style="background-color: white; font-size: 0.8465em; line-height: 1.45em;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 1.125em; margin: 0.375em 0px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/?term=Salais-L%C3%B3pez%20H%5BAuthor%5D&cauthor=true&cauthor_uid=27344140" style="background-color: transparent; border-bottom: 0px; color: #660066;">Salais-López H</a>, <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/?term=Lanuza%20E%5BAuthor%5D&cauthor=true&cauthor_uid=27344140" style="background-color: transparent; border-bottom: 0px; color: #660066;">Lanuza E</a>, <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/?term=Agust%C3%ADn-Pav%C3%B3n%20C%5BAuthor%5D&cauthor=true&cauthor_uid=27344140" style="background-color: transparent; border-bottom: 0px; color: #660066;">Agustín-Pavón C</a>, <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/?term=Mart%C3%ADnez-Garc%C3%ADa%20F%5BAuthor%5D&cauthor=true&cauthor_uid=27344140" style="background-color: transparent; border-bottom: 0px; color: #660066;">Martínez-García F</a>.<span style="background-color: transparent;"> </span><a href="https://link.springer.com/article/10.1007%2Fs00429-016-1254-5" target="_blank">Tuning the brain for motherhood: prolactin-like central signalling in virgin, pregnant, and lactating female mice.</a> <a abstractlink="yes" alsec="jour" alterm="Brain Struct Funct." aria-expanded="false" aria-haspopup="true" href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/?term=Salais-Lopez+H#" role="menuitem" style="border-bottom: 0px; color: #660066;" title="Brain structure & function.">Brain Struct Funct.</a> </span>2017 Mar;222(2):895-921.</div>
<br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El programa de Ràdio VOX-UJI, <i>Una finestra a la ciència</i> va entrevistar a Ferran. A l'entrevista, conduïda per Mª Josep Picó, s'explica cóm hem estudiat l'acció de la prolactina al cervell de les femelles i la influència que aquesta i altres hormones poden tindre en la funció cerebral. També especulem al voltant de les conseqüències d'aquesta acció i de possibles línies de futur de nostre laboratori.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ací teniu l'entrevista</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<br />
<a href="http://www.radio.uji.es/play.php?tipo=P&file=20_01_17_finestra_ciencia.mp3" target="_blank">Entrevista UJI Ràdio</a><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>femartin@uji.eshttp://www.blogger.com/profile/07341225082917046725noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2861818596813840799.post-53948394553292446212016-12-12T17:50:00.002+00:002016-12-12T17:50:51.710+00:00El beso<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"MS 明朝";
mso-font-charset:78;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
@font-face
{font-family:"MS 明朝";
mso-font-charset:78;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-536870145 1073743103 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"MS 明朝";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:EN-GB;}
a:link, span.MsoHyperlink
{mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
color:purple;
mso-themecolor:followedhyperlink;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"MS 明朝";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:EN-GB;}
@page WordSection1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
</style><b>El beso</b><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Noté un cuerpo próximo que se acurrucaba contra el mío. Una
mano me cogió por el hombro y con decisión me obligo a girarme mientras su cara se acercaba a la mia. Sin <span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">pedirme</span> permiso, sin <span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">medi<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">ar</span></span> una palabra, me besó en la boca. Un beso dulce y
húmedo, lleno de amor y de deseo. No pude reaccionar, o no quise o no supe, me
quedé petrificado, embargado por la sorpresa y con el corazón desbocado <span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">por</span> la emoción del momento. Y
mientras su lengua se abría paso en mi boca, me abrazó. De repente su mano tocó
mi nuca velluda y ella saltó hacia atrás. Perdone, lo confundí con mi novio,
dijo azorada. </span></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"> </span></span>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">En el
tumulto del autobús no había reparado en ella, pero ahora la mir<span style="display: none; mso-hide: all;"> de frente, a mirreaccionar, no supe. e
agresivas,, salvo su novia ciega, nos recono</span>é y tropecé con su mirada
vacía y su bastón blanco. Por eso me convenció su excusa. Me dijo que yo olía
como él, que nuestros cuerpos desprendían e<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">l mismo</span> aroma único que le permitía
reconocerlo y distinguirlo entre un millón. Pues esta vez te falló el olfato,
le dije. El rubor que inundó su cara me obligó a corregirme de inmediato: pero no
te preocupes, me gustó mucho, le dije. No se me ocurrió nada mejor. <span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Y</span> no
mentía. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Llegó
su parada y se bajó, enredandome <span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">en</span> su ovillo de excusas, sin darme su nombre. No
se nada de ella, pero desde entonces acapara mis pensamientos. Aunque, si he de
ser sincero, es él quien me quita el sueño, su novio, mi gemelo olfativo. Ese
hombre que se pasea por las calles de nuestra ciudad sin que nadie, salvo su
novia ciega, se percate de que somos idénticos. Quizás lo haya visto mil veces <span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">pero</span>, ciego como todos, no lo haya reconocido.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="EN-GB" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Este relato participa en la
convocatoria de <a data-href="http://twitter.com/divagacionistas" href="http://twitter.com/divagacionistas">@divagacionistas</a> sobre #relatosOlores
de <a data-href="https://medium.com/divagacionistas/olores-cab9faaec42f" href="https://medium.com/divagacionistas/olores-cab9faaec42f">diciembre de
2016</a>.</span></span></div>
femartin@uji.eshttp://www.blogger.com/profile/07341225082917046725noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2861818596813840799.post-81121168998740148762016-11-05T10:56:00.000+00:002016-11-05T10:56:57.892+00:00Què fem als tallers olfactius?El laboratori NeuroFun pertany a una xarxa d'investigadors interessats en la recerca en qualsevol dels aspectes del sistema olfactiu, la <a href="http://www.redolfativaespanola.com/" target="_blank">Red Olfativa Española</a>.<br />
<br />
A banda de la nostra activitat investigadora, els integrants de la ROE organitzem habitualment activitats de divulgació per a tots els públics. Carmen ens parla sobre aquests tallers olfactius en la següent entrevista al programa de Radio Euskadi "La mecánica del caracol". A partir del minut 34:<br />
<br />
<a href="http://www.eitb.tv/es/radio/radio-euskadi/la-mecanica-del-caracol/4345846/4438638/desvelan-los-secretos-de-la-migracion-de-la-anguila-y-taller-olfativo/">http://www.eitb.tv/es/radio/radio-euskadi/la-mecanica-del-caracol/4345846/4438638/desvelan-los-secretos-de-la-migracion-de-la-anguila-y-taller-olfativo/</a><br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07617240795036386197noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2861818596813840799.post-65196532184525243552016-08-30T12:14:00.003+01:002016-08-30T12:44:17.486+01:00<div style="text-align: center;">
<span style="color: #0b5394; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">El lobby infame, la tiranía del ranking de Shanghai y las Olimpiadas</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">El otro
día, para mi disgusto, leí el articulo de opinión de Berta González de Vega en
El Mundo, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aristocracia Cognitiva</i>. No
es la primera comparación entre Ciencia y Deporte que leo en estos días
post-olímpicos, las Olimpiadas de Río con sus 17 medallas a las/os esforzadas
olímpicas españolas generan estas cosas. Pero el tono del artículo de la señora
González, a mi, profesor universitario (si, miembro de ese lobby infame) e
investigador en activo desde hace 30 años me ha generado una indignación y una
desazón inhabituales en mí. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Las
líneas argumentativas del mencionado artículo la Sra. González se pueden
resumir así. España ha obtenido 17 medallas demostrando que el esfuerzo, el
sacrificio de nuestra/os olímpica/os, y un sistema de selección de los mejores
da sus frutos. Además, esto recuerda a la autora que nuestro país es puntero en
muchas otras cosas en las que el esfuerzo, la creatividad y la excelencia son
importantes: grandes cocineros, empresas punteras que nos permiten ser un país
exportador,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>y la aparición de start-ups
innovadoras, escuelas de negocios, etc. En el resto del artículo la autora se
esfuerza en denostar el sistema universitario e investigador de nuestro país, y
específicamente a los profesores universitarios. No tenemos premios Nobel en
ciencias desde Ramón y Cajal (excluyendo Severo Ochoa, que trabajó en EEUU).
Nuestras universidades aparecen en posiciones bajas (más allá del 150) en las
listas de clasificación de calidad de instituciones académicas (el Ránking de
Shangai, por ejemplo). Y la culpa, según el artículo argumenta entre líneas, es
del profesorado. Con alguna excepción (cita al profesor Francisco Mojica de la
Universidad de Alicante, quien descubrió el sistema CRISPR, lo que permite prometedoras
aplicaciones biotecnológicas de edición de ADN) los demás profesores
universitarios parece que obtuvieron el doctorado <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cum laude</i> porque no hay otra calificación posible (no es cierto, he
estado en tribunales en los que no dimos el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cum
laude</i>) y trabajan en un entorno académico en el que la meritocracia está
ausente. Y han conformado un lobby que se dedica a participar en tertulias para
lucir sus títulos académicos y a medrar en el mundo de la política (sobre todo,
parece ser, en el PSOE y en otro partido que ni siquiera se nombra). El
objetivo de ese lobby, explica la Sra. González parafraseando a Pink Floyd, es
que sigamos <i style="mso-bidi-font-style: normal;">comfortably numb</i>
(confortablemente atontados). La universidad dirigida por unos ineptos que
quieren que no pensemos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Para
acabar, la Sra González de Vega da una idea constructiva: para ser un país
excelente en todo, tal y como lo somos en el deporte, en la cocina, en la moda
o el turismo, sólo hay que neutralizar a ese lobby. Neutralizar, bonito verbo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Sospecho
que la Sra González de Vega hace unos cuantos años que no pisa una universidad,
al menos una pública. Porque lo que es evidente es que ignora qué es y qué hace
un/a profesor/a de una universidad española. La clave es si la Sra González de
Vega (o cualquier otra persona) sabe evaluar la calidad o la excelencia de una
universidad y de su profesorado. La excelencia de los deportistas es muy fácil
de medir, en eso consisten unos juegos olímpicos. Todos los deportistas
realizan las pruebas en las mismas condiciones. En atletismo y otras
disciplinas olímpicas se controla hasta la más ligera brisa, y una marca puede
quedar invalidada si el viento sopla a favor por encima de una determinada
velocidad. Por contraposición, los rankings académicos son muy arbitrarios: el
número de las variables que intervienen es infinito y la mayoría de éstas no
dependen, o lo hacen muy indirectamente, de la propia universidad. Son más bien
fruto de la sociedad en la que la universidad se crea y para la que trabaja, de
su entorno socio-económico. Por ejemplo, es muy relevante la inversión
pública en I+D del país en cuestión, el presupuesto global de la Universidad o
la inversión en investigación por parte de la industria.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aun así, si observamos el mapamundi que nos
aporta el Shanghai Ranking<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2861818596813840799#_ftn1" name="_ftnref1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "cambria"; font-size: 12.0pt;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
apreciamos cómo nuestro país ocupa un modesto, pero no irrelevante lugar en el
mismo con 13 universidades en el top 500. No tenemos premios Nobel, pero todos
(los científicos) sabemos que las grandes instituciones académicas estadounidenses,
británicas y europeas, hacen lobby para conseguir que su profesorado sea
candidato a los premios. Nuestro país está al margen de esos circuitos de
influencia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Un
profesor de una universidad pública española, Sra. González de Vega, no sólo
investiga y publica artículos, da clases. Muchas clases. Hablando con colegas
de universidades europeas (británicas, alemanas, francesas, italianas, suizas)
o estadounidenses, nunca, y digo NUNCA, me he encontrado con ninguno que impartiera
más horas de clase al año que yo.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>A
pesar de ello, un profesor de una universidad pública española investiga y lo
hace bien, especialmente teniendo en cuenta los medios de que dispone. Los
agencias públicas estadounidenses del ámbito científico en el que me muevo (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">National Institute of Health</i> –NIH; <i style="mso-bidi-font-style: normal;">National Science Foundation</i> -NSF) dan
proyectos del orden de 8-10 veces mejor dotados que los mejores proyectos
públicos españoles. Ni que decir tiene, que las compañías privadas europeas y
norteamericanas invierten mucho en I+D+i, para lo cual colaboran a menudo con
laboratorios universitarios.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Eso, en
España, es aun muy infrecuente.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">En los
últimos años, como consecuencia de la crisis financiera y, sobre todo, de la respuesta
de nuestros gobiernos a la crisis, la financiación del sistema universitario y
de ciencia españoles ha empeorado notablemente tanto en términos absolutos como
en comparación con nuestros vecinos europeos. Contrariamente a lo que esa
tendencia hacía prever, en el quinquenio 2009-2013 el número total de artículos
científicos publicados en nuestro país fue de 389.456, con un crecimiento del
30% respecto del quinquenio anterior, claramente por encima de sus referentes
europeo (14%) y mundial (20%)<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2861818596813840799#_ftn2" name="_ftnref2" style="mso-footnote-id: ftn2;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "cambria"; font-size: 12.0pt;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
. De hecho, en 2013 la producción científica española constituyó un 11,56% de
la producción europea y un 3,56 de la producción mundial, muy por encima de lo
que predice la población española (6,24 % de la europea; 0,63% de la mundial) o
su PIB (7,8% del europeo; 1,8% del mundial). Y, a pesar de la crisis, la
producción científica española no ha parado de crecer (no sabemos si esto
durará mucho).<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>España ocupa el puesto 10
en el ranking mundial de producción científica, pero sólo llega al puesto 22 en
impacto, un concepto difícil de explicar pero que esta relacionado con el número
de veces que los artículos científicos son citados en otros artículos
científicos y, por lo tanto, han sido leídos, analizados y encontrados
interesantes. Los científicos españoles no caemos en la autocomplacencia e
intentamos superarnos cada día, mejorando el impacto de nuestros artículos. Pero
lo que queda meridianamente claro es que la excelencia de la ciencia española
no se aleja mucho de la deportiva. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Como
hemos visto, la producción científica de una universidad se puede medir y
evaluar. Pero ¿cómo medir la producción académica/docente de la universidad? En
los rankings universitarios eso se estima a través del número de estudiantes
internacionales que las universidades consiguen captar, el número de doctores
que se producen y la tasa de empleo de los estudiantes egresados (graduados,
master y doctores). En lo tocante a los estudiantes internacionales, todos
sabemos que en un país angloparlante es muchísimo más fácil tener estudiantes
extranjeros. En nuestro país, dar las clases de máster en inglés puede
significar hacer accesible el postgrado a estudiantes extranjeros, pero
inaccesible al grueso de los estudiantes nacionales (como director de un
postgrado he estado en la difícil tesitura de tomar decisiones al respecto).
Por otro lado, en un país que en los momentos peores de la crisis tenía un 50%
de paro juvenil, es imposible que la tasa de empleo de los graduados, master y
doctorados sea competitiva. Es la estructura socio-económica de nuestra
sociedad, no sólo la calidad de la universidad, la que hace que las
universidades españolas puntúen bajo en los aspectos docentes de los rankings
internacionales. Aun así, la/os graduada/os, masters y doctoras/es que salen de
nuestras universidades tienen un gran éxito en entornos profesionales del
extranjero, donde son muy bien recibidos. La diáspora de jóvenes muy formados (formados
y titulados, sí, Sra. González de Vega) lo demuestra a las claras. Los jóvenes españoles
no sólo tienen espíritu aventurero que les impulsa a emigrar (Marina del Corral
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">dixit</i>) sino una formación excelente
que les permite competir bien allí. Y allí los tenemos. En el ámbito
académico/investigador, mi experiencia personal me demuestra que las
universidades españolas forman excelentes científicos e ingenieros, al menos
tan buenos como (si no mejores que) los de otros países europeos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Acabo. Me
alegro de que se sienta usted orgullosa de los deportistas de su país, eso es
bueno. Pero es muy triste que todo lo que ese orgullo le suscite sea un rencor
ciego, visceral, hacia un colectivo que está sosteniendo el sistema
universitario contra viento y marea, en un momento en que el número de
estudiantes se ha incrementado (tras la crisis todo el mundo quiere formarse),
el de profesores ha disminuido (en aplicación de la famosa tasa de reposición
de funcionarios jubilados) y la inversión en educación e investigación se ha
desplomado. Si algún profesor universitario le cae mal, critíquelo a él o ella.
Pero no cargue contra todo el gremio. Y menos sin documentarse un poco.<o:p></o:p></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>EN-GB</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>JA</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="276">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-ansi-language:EN-GB;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--><br />
<div style="mso-element: footnote-list;">
<!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<br />
<div id="ftn1" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2861818596813840799#_ftnref1" name="_ftn1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="EN-GB"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="EN-GB" style="font-family: "cambria"; font-size: 12.0pt;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span lang="EN-GB"> </span><span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><a href="http://www.shanghairanking.com/es/">http://www.shanghairanking.com/es/</a>
<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div id="ftn2" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2861818596813840799#_ftnref2" name="_ftn2" style="mso-footnote-id: ftn2;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="EN-GB"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="EN-GB" style="font-family: "cambria"; font-size: 12.0pt;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span lang="EN-GB"> </span><span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Informe
CYD 2014: La contribución de las universidades españolas al desarrollo.
Capítulo 5. Indicadores de producción científica de las universidades españolas
y las instituciones de investigación <a href="http://www.fundacioncyd.org/images/informeCyd/2014/Cap5_ICYD2014.pdf">http://www.fundacioncyd.org/images/informeCyd/2014/Cap5_ICYD2014.pdf</a>
<o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
femartin@uji.eshttp://www.blogger.com/profile/07341225082917046725noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2861818596813840799.post-12671756743639028662016-07-10T18:26:00.001+01:002016-07-10T19:21:16.301+01:00El primer paper d'Hugo, "Tuning the brain for motherhood"<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ha tardat en
arribar, però <a href="http://link.springer.com/article/10.1007%2Fs00429-016-1254-5" target="_blank">ja tenim ací el primer article del 2016</a>. L’article forma part de
la tesi doctoral d’<a href="https://www.facebook.com/hsilustration/?fref=ts" target="_blank">Hugo Salais, el nostre doctorand artista.</a></span><br />
<br />
Seguint la nostra línia de recerca sobre el cervell maternal, Hugo ha
fet un mapeig exhaustiu del l’activació cerebral produïda per la prolactina,
una hormona que participa en el desenvolupament de les mames i la producció de
llet, i els lactògens placentaris. La prolactina, produïda per l’adenohipòfisi,
es troba implicada en el desenvolupament de les mames, la producció de llet i
l’ajustament energètic. Les cèl·lules lactotropes hipofisiàries alliberen la
prolactina a la sang, des d’on pot transportar-se de nou a l’encèfal per
mecanismes que encara no estan clars. La producció de prolactina varia amb
l’estat fisiològic de la femella, i és màxima durant la lactància i mínima
durant la segona meitat de l’embaràs, quan la placenta allibera els lactògens
placentaris.<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Com recordareu, <a href="http://neurofunuji.blogspot.com.es/2015/10/el-nostre-paper-wired-for-motherhood.html" target="_blank">setembre passat es va publicar el treball de la nostradoctoranda Ana Martín Sánchez</a>. Ana va demostrar que les ratolines verges són
quasi espontàniament maternals, ja que de seguida tenen cura de les cries d’una
altra femella amb la que viuen. <a href="http://mappingignorance.org/2015/07/22/born-to-be-a-mother-grown-to-be-wild/" target="_blank">No obstant, aquestes “madrines”, a diferènciade les mares, no són agressives.</a> Per tant, els canvis hormonals que tenen lloc
durant l’embaràs no són necessaris per a expressar el comportament de cura
maternal, però si ho semblen per a que el cervell de les femelles passe a “mode
agressiu”.</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">La nostra hipòtesi és que la prolactina contribueix a “tunejar” el
cervell de la femella durant l’embaràs. Per a comprovar si la senyalització
prolactinèrgica canvia durant l’embaràs i la lactància, Hugo ha dut a terme la
detecció mitjançant immunohistoquímica de la forma fosforilada (activa)
proteïna de senyalització STAT5, associada a l’activació del receptor de
prolactina (Figura 1). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh96-C8tawQXM9dE3Dx2x2pNq1WevegKDsijIwbx5shO5-WHppy0QFGFCLOHDRoIyvuX7rWFQBJ4tq4NVihy1TNTrpjxxUA3UQ4DHzVCQh9dHnuT8EP1pxTUpf6It2dFxqxKe18X2uONjQ/s1600/Captura+de+pantalla+2016-07-03+a+las+20.40.02.png" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="189" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh96-C8tawQXM9dE3Dx2x2pNq1WevegKDsijIwbx5shO5-WHppy0QFGFCLOHDRoIyvuX7rWFQBJ4tq4NVihy1TNTrpjxxUA3UQ4DHzVCQh9dHnuT8EP1pxTUpf6It2dFxqxKe18X2uONjQ/s200/Captura+de+pantalla+2016-07-03+a+las+20.40.02.png" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="text-align: start;"><span style="font-size: x-small;">Figura 1. Quan la prolactina (PRL) i els lactògens placentaris s’uneixen al receptor de prolactina (PRLR) provoquen l’activació de la cascada de senyalització JAK/STAT, el qual forforila (P) la proteïna STAT5, que viatja al nucli i provoca canvis d’expressió gènica.</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Com esperàvem, Hugo ha demostrat que la senyalització lactogènica en el
cervell de les femelles prenyades i lactants és molt més abundant que en el de
les femelles verges. A més, en aquestes últimes l’activació de STAT5, que només
es troba en un subconjunt de nuclis dels que es veuen en mares, depèn de les
hormones ovàriques, de manera que és més intensa quan els animals reben un
tractament amb estradiol i progesterona (és a dir, durant l’estre).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
Quantitativament, els lactògens activen una major quantitat de neurones
que en les verges en diversos nuclis cerebrals durant la gestació, la
lactància, o en ambdós situacions. Per exemple, l’amígdala central, implicada en
el control de la por i l’ansietat, respon més als lactògens durant l’embaràs;
l’àrea preòptica medial, essencial per a la cura maternal, és més activa durant
la lactància (Figura 2), i l’amígdala medial, que rep informació feromonal, i per tant és
essencial tant per al reconeixement de les cries com per a l’agressió front a
mascles intrusos, mostra més nuclis activats per lactògens tant durant la
gestació com durant la lactància.</div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis_yOkxcE9eAFzfZI9mkIxxYGLPswwusnhnMKIMI0ItKoTTVcAlrRgw8ZyUE-iOGt2KRqygNFJ1lezxvRUgj7jC5bPX7Sgp4SaghuMjpj6HrBtSsGF_VWE1IihzTuJzZ-No7mXty8lUxM/s1600/Captura+de+pantalla+2016-07-10+a+las+20.14.11.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="163" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis_yOkxcE9eAFzfZI9mkIxxYGLPswwusnhnMKIMI0ItKoTTVcAlrRgw8ZyUE-iOGt2KRqygNFJ1lezxvRUgj7jC5bPX7Sgp4SaghuMjpj6HrBtSsGF_VWE1IihzTuJzZ-No7mXty8lUxM/s640/Captura+de+pantalla+2016-07-10+a+las+20.14.11.png" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">Figura 2. Nuclis immunoreactius per a pSTAT5 en l'àrea preòptica medial. La detecció immunohistoquímica de pSTAT5 fa aparèixer de color marró els nuclis de les cèl·lules que responen a pSTAT5<span style="font-size: x-small;">.</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Un dels resultats més cridaners d’Hugo mostra que la senyalització
prolactin-like es deu fonamentalment als lactògens placentaris durant
l’embaràs, ja que un tractament farmacològic que inhibeix la producció de
prolactina hipofisiària no afectà al patró d’expressió de pSTAT5 (Figura 3).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYCTkOwjjtasl7q1nOFALrvVj6lmc97228asUDGi5dpd5PLAikCIbKt5Iy1HBM22ePsV42AZ4ye8-O4FBwblqsEDLqdGnQS1LwuENmue2uoZ7JSHB6GDAKlFDS0ig4I_tsWIFMi0PYS0w/s1600/Captura+de+pantalla+2016-07-03+a+las+20.48.26.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYCTkOwjjtasl7q1nOFALrvVj6lmc97228asUDGi5dpd5PLAikCIbKt5Iy1HBM22ePsV42AZ4ye8-O4FBwblqsEDLqdGnQS1LwuENmue2uoZ7JSHB6GDAKlFDS0ig4I_tsWIFMi0PYS0w/s400/Captura+de+pantalla+2016-07-03+a+las+20.48.26.png" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="text-align: start;"><span style="font-size: x-small;">Figura 3. Distribució de pSTAT5 en el cervell de femelles prenyades tractades amb bromocriptina, un fàrmac que inhibeix la producció de prolactina hipofisària. A l’esquerra en l’àrea preòptica medial i a la dreta en la amígdala medial. </span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
Per tant, aquests resultats recolzen la nostra hipòtesi: el cervell de
les femelles pateix canvis funcionals durant la gestació que preparen a les
futures mares per al repte que han d’assumir. De fet, l’increment de
l’agressivitat comença abans del part. Ara, necessitem fer més experiments per
a comprovar el paper de la prolactina i els lactògens en l’agressió maternal.</div>
<div class="MsoNormal">
<br />
La cura de les cries recau en les femelles en al voltant d’un 90% de
les espècies de mamífers. Això vol dir que en al voltant del 10% dels mamífers
(inclosos els humans), els mascles participen d’aquesta tasca crucial per a la
supervivència i el benestar de la prole. De fet, en moltes espècies d’aus, amfibis
i peixos, és el pare el principal cuidador. La prolactina es troba
evolutivament conservada i està present en aquestes espècies. És possible, per
tant, que la prolactina puga actuar al cervell del mascle, i Hugo ja està
treballant intensament per a comprovar aquesta possibilitat.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><b>Referència</b>: </span><span style="font-family: inherit;">Salais-López H, Lanuza E, Agustín-Pavón C, Martínez-García F. Tuning the brain </span><span style="font-family: inherit;">for motherhood: prolactin-like central signalling in virgin, pregnant, and </span><span style="font-family: inherit;">lactating female mice. Brain Struct Funct. 2016 Jun 25.</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07617240795036386197noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2861818596813840799.post-25412667565177835722016-02-22T14:04:00.003+00:002016-02-22T14:06:38.001+00:00NeuroFun i l'amorEl passat Sant Valentí, la Ser Castelló va convidar a Ferran Martínez a parlar "sobre el amor" i la seua neurobiologia.<br />
<br />
Podeu sentir l'entrevista amb Ferran al següent enllaç (a partir del minut 2:14): <a href="http://play.cadenaser.com/audio/1455804503_282930/">http://play.cadenaser.com/audio/1455804503_282930/</a><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
</div>
<br />
<a href="http://mappingignorance.org/fx/media/2015/11/Figure-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="Figure 1" border="0" class="aligncenter wp-image-3087" src="http://mappingignorance.org/fx/media/2015/11/Figure-1.jpg" height="320" width="235" /></a>En aquesta entrevista, Ferran parla de dos dels nostres neuropèptids favorits, l'oxitocina i la vasopressina, i el seu paper en l'establiment de parelles.<br />
<br />
Però, són aquests pèptids les "hormones de l'amor"? Sobre oxitocina, vasopressina, amor i odi ja ens va parlar Marcos Otero ací:<br />
<a href="http://mappingignorance.org/2015/11/25/the-love-hormone-and-its-disregarded-sibling/">http://mappingignorance.org/2015/11/25/the-love-hormone-and-its-disregarded-sibling/</a><br />
<br />
Seguim investigant!<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07617240795036386197noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2861818596813840799.post-33553479356183854622016-02-20T18:31:00.005+00:002016-02-20T18:33:38.204+00:00La recerca de NeuroFun a Ràdio BurjassotEl passat dijous 18 de febrer, una de nosaltres (Carmen Agustín) va parlar al programa "El Café Cuántico" de Ràdio Burjassot sobre la recerca que es desenvolupa en el laboratori NeuroFun, sobre per què necessitem fer recerca en primats en Neurociència i molt més.<br />
<div style="text-align: center;">
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP1gHDqQJVttWsH_f5qcTksu9jjC_81-Ccooy3yADtcY8WOXsB9tbfDHJ6KSQlfv9NKfrdMaXYkmI6U8ILTBFw-I_ANcbVG286sn2w9eaomTvjpYcYbdAFFCNkTzlrgDaZPBw96bHFhjY/s1600/9561455834276_MD.jpg" imageanchor="1"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP1gHDqQJVttWsH_f5qcTksu9jjC_81-Ccooy3yADtcY8WOXsB9tbfDHJ6KSQlfv9NKfrdMaXYkmI6U8ILTBFw-I_ANcbVG286sn2w9eaomTvjpYcYbdAFFCNkTzlrgDaZPBw96bHFhjY/s400/9561455834276_MD.jpg" /></a></div>
<br />
Podeu sentir la tertúlia amb Carmen a l'enllaç a partir del minut 33, però us recomanem tot el programa, val la pena. Gaudiu!<br />
<br />
<a href="http://www.ivoox.com/t3-el-cafe-cuantico-6-sobre-primates-ratones-audios-mp3_rf_10488219_1.html">http://www.ivoox.com/t3-el-cafe-cuantico-6-sobre-primates-ratones-audios-mp3_rf_10488219_1.html</a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07617240795036386197noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2861818596813840799.post-69409747719548549262015-10-05T12:07:00.000+01:002015-10-05T12:26:19.464+01:00El valencià a la Universitat (Jaume I)<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-536859905 -1073711037 9 0 511 0;}
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-536859905 -1073711037 9 0 511 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-520092929 1073786111 9 0 415 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-536870145 1073743103 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:Calibri;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-bidi-font-family:Arial;
mso-fareast-language:EN-US;}
h1
{mso-style-priority:9;
mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-link:"Título 1 Car";
mso-style-next:Normal;
margin-top:24.0pt;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan lines-together;
page-break-after:avoid;
mso-outline-level:1;
font-size:14.0pt;
font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
color:#365F91;
mso-font-kerning:0pt;
mso-fareast-language:CA;}
p.MsoListParagraph, li.MsoListParagraph, div.MsoListParagraph
{mso-style-priority:34;
mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:36.0pt;
mso-add-space:auto;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:Calibri;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-bidi-font-family:Arial;
mso-fareast-language:EN-US;}
p.MsoListParagraphCxSpFirst, li.MsoListParagraphCxSpFirst, div.MsoListParagraphCxSpFirst
{mso-style-priority:34;
mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-type:export-only;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:36.0pt;
margin-bottom:.0001pt;
mso-add-space:auto;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:Calibri;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-bidi-font-family:Arial;
mso-fareast-language:EN-US;}
p.MsoListParagraphCxSpMiddle, li.MsoListParagraphCxSpMiddle, div.MsoListParagraphCxSpMiddle
{mso-style-priority:34;
mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-type:export-only;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:36.0pt;
margin-bottom:.0001pt;
mso-add-space:auto;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:Calibri;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-bidi-font-family:Arial;
mso-fareast-language:EN-US;}
p.MsoListParagraphCxSpLast, li.MsoListParagraphCxSpLast, div.MsoListParagraphCxSpLast
{mso-style-priority:34;
mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-type:export-only;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:36.0pt;
mso-add-space:auto;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:Calibri;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-bidi-font-family:Arial;
mso-fareast-language:EN-US;}
span.Ttulo1Car
{mso-style-name:"Título 1 Car";
mso-style-priority:9;
mso-style-unhide:no;
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:"Título 1";
mso-ansi-font-size:14.0pt;
mso-bidi-font-size:14.0pt;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
color:#365F91;
mso-fareast-language:CA;
font-weight:bold;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:Calibri;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-bidi-font-family:Arial;}
@page WordSection1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
/* List Definitions */
@list l0
{mso-list-id:1657369319;
mso-list-type:hybrid;
mso-list-template-ids:-37190564 67305487 67305497 67305499 67305487 67305497 67305499 67305487 67305497 67305499;}
@list l0:level1
{mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;}
@list l0:level2
{mso-level-number-format:alpha-lower;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;}
@list l0:level3
{mso-level-number-format:roman-lower;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:right;
text-indent:-9.0pt;}
@list l0:level4
{mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;}
@list l0:level5
{mso-level-number-format:alpha-lower;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;}
@list l0:level6
{mso-level-number-format:roman-lower;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:right;
text-indent:-9.0pt;}
@list l0:level7
{mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;}
@list l0:level8
{mso-level-number-format:alpha-lower;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;}
@list l0:level9
{mso-level-number-format:roman-lower;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:right;
text-indent:-9.0pt;}
ol
{margin-bottom:0cm;}
ul
{margin-bottom:0cm;}
-->
</style>
<br />
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="text-align: justify;">No mai he segut dels pessimistes,
dels qui pensen que el valencià és una llengua moribunda. Tampoc puc ser, però,
massa optimista. Els meus fills i els seus companys viuen amb normalitat a una
escola en valencià (no soc de València capital). Tot plegat, mirant-ho amb la
perspectiva que ens dona la nostra història personal, estudiants de les
darreries del franquisme i del post-franquisme, tot sembla un miracle.</span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="text-align: justify;">És cert que el valencià dels meus fills està farcit
de castellanismes que jo, alfabetitzat en valencià pels meus mitjans quan feia
dècades que havia abandonat l’escola, prove de corregir-los. També es cert que
els mestres dels meus fills no són perfectes, sovint parlen un valencià amb
mancances i barbarismes què potser han aprés a casa, a l’escola o a la
facultat. A això cal afegir que hem perdut pràcticament tots els mitjans de
comunicació de masses en català (TV3, Catalunya Ràdio, Canal 9, Radio 9) que
els meus fills veien i sentien en la seua infantesa, però no ara.</span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els meus fills són menuts encara,
no han deixat l'institut. Però ja estan a les portes de la Universitat: què
passarà quan hi arriben? La publicació de l'informe de l'AVL sobre la docència
en valencià a les Universitats Valencianes em va deixar un amarg regust a
desastre. Que <b>al curs 2007-08 nomes un 1,8% dels estudiants de les Universitats
públiques valencianes rebera totes les classes en català</b> és, en sí mateix, una
dada preocupant però esperada. El que no fa l'informe, però, és predir el
futur. I els qui, dia a dia, hem fet servir el valencià a la Universitat sospitem
que el futur era fosc i s'enfosqueix cada vegada més. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La Universitat de València (UVEG)</b>,
a la qual he treballat durant 25 anys, <b>ha aplicat històricament una sèrie de
mesures per garantir la presència del valencià a les aules</b>. Fonamentalment la
manera d'assegurar-ho consisteix en dictar normes en la oferta de docència en valencià
en cada curs acadèmic, què resumiré per què el lector es faça una idea de la
seua força: </span></div>
</div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">1.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;">
</span></span></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sempre que
d’una assignatura (troncal, obligatòria, optativa) se n’oferisca més d’un grup
en una mateixa titulació, almenys un haurà de ser en valencià</i>.</span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">2.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;">
</span></span></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quan d’una
assignatura n’hi haja un sol grup i aquest no s’oferisca en valencià, però hi
hagen altres titulacions on s’impartisquen altres grups de la mateixa
assignatura, s’ha de facilitar que els estudiants puguen matricular-se als
grups en valencià oferts en aquestes altres titulacions</i>. Aquesta
circumstància a penes es dona.</span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">3.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;">
</span></span></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quan hi
haja un sol grup d’una assignatura en la titulació, aquest s’oferirà en la
llengua que determinarà la CAT </i>(la comissió acadèmica del títol –formada
per professors, estudiants i PAS - que gestiona la docència<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del mateix)<i style="mso-bidi-font-style: normal;">. No obstant això, per a un curs s’ha d’oferir en valencià almenys una
quarta part de la docència impartida</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Com es pot vore, <b>aquesta normativa
no intenta equiparar la docència en valencià a la de castellà</b>. Però durant molt
anys va funcionar bastant be, almenys en la meua facultat (Biologia). <b>En els
darrers anys, però, s’ha anat relaxant per dues raons: una contra-reforma castellanitzadora que ha calat en la població</b> (promoguda des dels poders
públics central i autonòmic) <b>i l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació
Superior</b> (EEES, o plans Bolonya).<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>No
parlaré de la primera causa, us remet a la meua entrada al bloc en resposta a
les paraules de <a href="http://neurofunuji.blogspot.com.es/2015/06/cartaoberta-carolina-punset-estimada.html">Carolina Punset</a>. Em preocupa més la segona causa perquè sospite
que l’EEES pot condemnar a mort la docència en valencià a les nostres
Universitats.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Malgrat el que pensa la gent, <b>el
principal canvi que ha comportat l’EEES</b> no <b>ha sigut</b> una renovació dels mètodes
docents, sinó <b>una proliferació de Graus i Màsters</b>. Les matemàtiques diuen que a
major nombre de títols, menys estudiants per títol. Això, que en principi
sembla desitjable, suposa que la major part dels nous Graus i la pràctica
totalitat dels Màsters tenen un nombre d’estudiants suficientment baix com per
què tots els estudiants càpiguen en un sol grup a l’aula. Amb la qual cosa la
necessitat de recórrer a la norma 3 en la UVEG és molt més freqüent ara que
adés. Ens trobem amb que tenim un sol grup d'estudiants i per tant o tots els
estudiants reben docència en valencià, o cap. <b>I forçar a que una assignatura
s'impartisca sols en valencià es troba amb la oposició dels defensors del
castellà, dels estrangers i dels qui provenen d'altres zones d'Espanya o
desconeixen (o diuen desconèixer) el valencià.</b></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A això cal afegir la intenció,
sempre benvinguda, de internacionalitzar la Universitat que es plasma en
potenciar la captació d'estudiants de Màster (en molt menor mesura de Graus) d'altres
llocs d'Espanya, o de països Europeus i de l'Amèrica llatina. En la pràctica,
la presència d'un sol matriculat llatinoamericà en un Màster desterra el
valencià en favor del castellà, i la presència d'estudiants estrangers de
qualsevulla altra procedència fa desaparèixer igualment el valencià com a
llengua vehicular en favor, aquesta vegada, de l'anglès. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Així doncs, <b>el valencià perilla a
la Universitat</b>. Els professors que sempre hem impartit en valencià ens trobem
ara davant un nou repte: com continuar fent-ho adaptant-nos a la nova situació.
Al meu cas, la nova situació no sols implica la docència a Graus i Màsters amb
un sol grup de docència teòrica. El curs passat em vaig incorporar a la UJI per
impartir docència d'assignatures bàsiques dels primers cursos del Grau de
Medicina. Al voltant d'un 30-40% dels estudiants de Medicina venen de zones
d'Espanya no catalanoparlants, sobre tot de Múrcia, Castella la Mancha, Madrid
i Andalusia. <b>La UJI te una política de promoció del valencià curiosa: deixa al
seu professorat el pes de la decisió de en quin idioma donar les classes. </b>Algun
company meu de la titulació de Medicina ha decidit donar les classes en
valencià. Alabe la seua decisió però jo no m'hi veig en cor de fer el mateix.
Els estudiants forasters de primer curs es queixen amargament del meu company.
<b>Les primeres classes son fonamentals per a ells, han de fer el doble esforç de
fer front a assignatures conceptualment complexes</b> (Biologia, Histologia,
Anatomia i Embriologia, Bioquímica...)<b> i adaptar-se a la vida universitària. Si
això es fa en un idioma que desconeixen es senten perduts i atribueixen el seu
fracàs al valencià. </b></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La política de la UVEG te
avantatges sobre la de la UJI per al professorat i, segurament, també per als
estudiants. Jo puc comparar-les i ho veig així.<b> Posar una normativa de
compliment de docència en valencià, com es vol fer amb l'anglès, permetria
oferir grups de pràctiques i seminaris en aquest idioma on els estudiants que
volen podrien aprendre el vocabulari bàsic i parlar de medicina i salut en
valencià amb normalitat.</b> S’aconseguiria així que els nous metges parlaren en
valencià als seus pacients sense inseguretats. Però per això <b>cal un sistema de
matrícula on l’estudiant trie l’idioma</b>. Tot un canvi en una universitat que no
esta avesada a una cosa així. <b>Continuar com fins ara, no obstant, assegura que
els metges valencians formats a la UJI no rebran docència en valencià</b> més que
d’una o dues assignatures bàsiques. <b>O, pel contrari, obliga als pocs professors
que parlem valencià de la titulació, a enfrontar-nos a un percentatge alt
d'estudiants que no l'entenen el valencià, i que tindran enormes dificultats en
seguir l'assignatura. </b>El fracàs acadèmic augmentarà, i la nostra valoració com
a professors se'n ressentirà. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquest és el panorama. Calen
mesures urgentment i és per això que jo, amb la meua millor intenció, done
idees per encetar un debat constructiu. Si volem que el valencià no es perda,
cal fer alguna cosa.</span></div>
</div>
femartin@uji.eshttp://www.blogger.com/profile/07341225082917046725noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2861818596813840799.post-69667752027343302182015-10-01T19:57:00.000+01:002015-10-01T19:59:06.958+01:00El nostre paper "Wired for motherhood" a CiènciaTV-UJI<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Els nostres companys de premsa en l'UJI han preparat aquest video resum sobre la nostra recerca centrada en el comportament maternal. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/YMd8EJGsYUo/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/YMd8EJGsYUo?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br />
Podeu llegir la nota que acompanya el video <a href="http://blogs.uji.es/cienciatv/ca/2015/10/01/agressivitat-en-el-cervell/" target="_blank">ací</a>, i la notícia ampliada <a href="http://ujiapps.uji.es/com/noticies/2015/10/1q/neurofun/" target="_blank">ací</a><br />
<br />
Aquest treball ha sigut el segon article que formarà part de la tesi doctoral d'Ana Martín Sánchez. Mentre jo escric aquestes línies, és molt possible que Ana es trobe analitzant l'expressió d'oxitocina i vasopresina en els cervells de mares i comares. El seu objectiu és comprovar si hi han canvis en aquestos neuropèptids que estiguen correl·lacionats amb l'increment d'agressivitat que ha observat en les mares. Estem impacients per conèixer els resultats!<br />
<br />
Referència: <span style="background-color: white; color: #555555; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22px; text-align: justify;"><a href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4512027/" target="_blank">Martín-Sánchez A, Valera-Marín G, Hernández-Martínez A, Lanuza E, Martínez-García F and Agustín-Pavón C (2015) Wired for motherhood: induction of maternal care but not maternal aggression in virgin female CD1 mice. Front. Behav. Neurosci. 9:197. doi: 10.3389/fnbeh.2015.00197</a></span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07617240795036386197noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2861818596813840799.post-17555024059475361182015-08-31T12:43:00.000+01:002015-09-01T09:33:07.635+01:00Un curs de collitaEl laboratori NeuroFun va iniciar el seu camí a l'UJI al curs 2014-2015. Malgrat la dificultat que suposa adaptar-se a una nova Universitat, amb nous reptes docents i laboratoris nous, aquest primer any ha segut sense dubte prou fructífer. Un any de collita durant el qual s'han recollit els fruits sembrats durant molts anys de treball en altres Universitats.<br />
<br />
Al novembre ens comunicaven des del Ministeri d'Economia que el nou projecte que havia segut demanat per a la convocatoria de l'any anterior estava concedit. Continuant amb la política del caos i les retallades, un projecte que es concedia al novembre, i per al qual els primers diners s'alliberaven al poc temps, es considerava des del Ministeri com a començat al gener! La bona notícia era que podiem disposar de diners per a continuar fent el que més ens agrada i el que és el nostre treball: investigar la neuroanatomia funcional del comportament socio-sexual i parental.<br />
<br />
I això és el que hem fet. El passat mes de juliol va ser frenètic:<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7j2hbMQNJ8akMrTQbz_WpjtRLMBpFLYgsEnp32mcyJgXN6rX6tRqXbgiC49EPqrq3eqnAmrXZJcQ0ywbG6TRGUEb5KFH2fRzgiVLBwtfNOb_dMCO2-HVmyGtcPmIZXnPZnZo43aQfd_M/s1600/Born-to-be-a-mother-1-640x355.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="177" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7j2hbMQNJ8akMrTQbz_WpjtRLMBpFLYgsEnp32mcyJgXN6rX6tRqXbgiC49EPqrq3eqnAmrXZJcQ0ywbG6TRGUEb5KFH2fRzgiVLBwtfNOb_dMCO2-HVmyGtcPmIZXnPZnZo43aQfd_M/s320/Born-to-be-a-mother-1-640x355.png" width="320" /></a></div>
<ul>
<li>La nostra doctoranda Ana Martín Sánchez va publicar el segon article de la seua tesi en la revista <a href="http://journal.frontiersin.org/article/10.3389/fnbeh.2015.00197/abstract" target="_blank">Frontiers in Behavioral Neuroscience</a>. En aquest estudi, Ana demostra que les ratolines verges expressen comportament maternal cap a les cries mitjançant una sensibilització molt ràpida quan s'exposen a cries d'altres ratolines. Anomenem a aquestes ratolines sensibilitzades "comares", o madrines. No obstant, el protocol no indueïx agressió maternal, el que demostra que ambdòs components depenen de mecanismes neurals independents. Una web de divulgació de la Universitat del País Basc ens va convidar a fer una ressenya de l'article que es pot consultar ací: <a href="http://mappingignorance.org/2015/07/22/born-to-be-a-mother-grown-to-be-wild/">http://mappingignorance.org/2015/07/22/born-to-be-a-mother-grown-to-be-wild/</a></li>
</ul>
<ul>
<li>El nostre estudiant de master Guillermo Valera Marín va defensar el seu treball fi de master. En aquest treball, Guillermo va mesurar i comparar diversos paràmetres de la innervació oxitocinèrgica al cervell de mares i comares i va demostrar que alguns d'aquests paràmetres correlacionen amb els nivell d'agressió de les mares. Els resultats els exposaran Ana i Guillermo al proper <a href="http://www.senc.es/es/content/16-congreso-de-la-sociedad-espa%C3%B1ola-de-neurociencia" target="_blank">congrés de la Societat Espanyola de Neurociència</a>, que tindrà lloc el proper 23 de setembre, i per al que diversos membres del grup hem aconseguit beques de viatge.</li>
</ul>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIkoAb5YzExF9d4V5m6ZmrxDfvXwKpj_qUhoBnNt6Nlg9_q1YgRHmI2hnJaLW9i7CJjomUvavXwKpI2sC1gTjlSsOucvp1tWj_VZBBhJR0sr8HCyHrv1incFD_17t9zMEicvUcrwp7hjI/s1600/11813383_10153343437105218_8566088300708910543_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIkoAb5YzExF9d4V5m6ZmrxDfvXwKpj_qUhoBnNt6Nlg9_q1YgRHmI2hnJaLW9i7CJjomUvavXwKpI2sC1gTjlSsOucvp1tWj_VZBBhJR0sr8HCyHrv1incFD_17t9zMEicvUcrwp7hjI/s200/11813383_10153343437105218_8566088300708910543_n.jpg" width="112" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Marcos en la Facultat de Medicina de la UV, agraïnt a Cajal tot el que ha fet per ell. </td></tr>
</tbody></table>
<ul>
<li>Per últim, tenim un nou doctor en la família: Marcos Otero García. Marcos va defensar la seua tesi, que va ser qualificada amb un excel·lent cum laude per un tribunal internacional. En la seua tesi, Marcos ha investigat la innervació nonapeptidèrgica al cervell dels ratolins. La primera part de la seua tesi, investigant la distribució de neurones vassopresinèrgices, ja va ser publicada <a href="http://link.springer.com/article/10.1007%2Fs00429-013-0553-3" target="_blank">en una de les millors revistes de l'àrea d'Anatomia</a>. La segona part, sobre distribució d'oxitocina, acaba de ser acceptada per la mateixa revista.</li>
</ul>
<br />
<br />
El proper 10 de setembre comença un nou curs per a NeuroFun. Tenim més articles al forn i més estudis al calaix esperant convertir-se en article, i sobre tot, moltes idees al cap i moltes ganes d'entrar de nou al laboratori per a continuar fent descobriments sobre cervell i comportament. Un dels reptes d'aquest curs és la posada en marxa del <a href="http://ujiapps.uji.es/estudis/oferta/base/masters/2015/cervell/" target="_blank">Master Oficial en Investigació en Cervell i Conducta</a>, on Ferran Martínez i qui suscriu, Carmen Agustín, ens encarregarem de l'assignatura sobre Neurobiologia del Comportament Maternal.<br />
<br />
Esperem continuar superant nou reptes, amb el fantàstic suport que ens ha brindat la UJI i especialement el Vicerrectorat d'Investigació, i fent la neurociència que més ens agrada!Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07617240795036386197noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2861818596813840799.post-71109054871441104042015-07-05T10:25:00.002+01:002015-07-05T10:26:07.234+01:00Entrevista al laboratori NeuroFun en Ràdio Castelló<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Fa unes quantes setmanes, dos dels membres de NeuroFun vam visitar la cadena Ser en Castelló, on vam poder xarrar sobre les nostres investigacions. Ara, els companys de l<span style="background-color: white; line-height: 20px; text-align: justify;">a <a href="http://blogs.uji.es/cienciatv/ca/2015/07/01/laboratori-neurofun/" target="_blank">Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i)</a>, adscrita al Servei de Comunicació i Publicacions de la UJI han editat un video amb l'entrevista. Esperem que us agrade!</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: white; line-height: 20px; text-align: justify;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/WWZtdkSGFWk/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/WWZtdkSGFWk?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07617240795036386197noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2861818596813840799.post-5934994133314406292015-06-27T20:06:00.002+01:002015-06-28T08:00:44.467+01:00Carta oberta a Carolina Punset<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"MS 明朝";
mso-font-charset:78;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
@font-face
{font-family:"MS 明朝";
mso-font-charset:78;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-536870145 1073743103 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"MS 明朝";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:EN-GB;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"MS 明朝";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:EN-GB;}
@page WordSection1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
-->
</style>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-ansi-language: CA;">CARTA
OBERTA A CAROLINA PUNSET</span></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">Estimada Carolina Punset</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">Li escric perquè em preocupa que una dona jove com vostè, una política que
diu ser renovadora i regeneradora, acuse als qui defensem la immersió
lingüística en valencià de tornar a l’aldea, el que per vostè sembla ser alguna
cosa despectiva. Potser és precisament la seua joventut la que la fa dir
aquestes coses sense pensar cóm d’ofensives i preocupants poden arribar a ser
per nosaltres, els ciutadans als que vostè representa. Potser em passe de
paternalista, però li explicaré les raons.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">Quan Franco va morir jo tenia a penes 14 anys. Els meus pares només tenien estudis primaris. Parlaven
valencià, era el seu idioma, tot i que no el sabien escriure. Pel contrari
parlaven un correcte castellà què feien servir en ocasions solemnes, i l'escrivien bastant be i sense faltes
d’ortografia (conserve algunes de les sues cartes). Per als meus pares, el
valencià era una llengua desprestigiada, aldeana. Això es aigua passada, no
vull centrar-me en els problemes del passat, sinó en els del present i el
futur.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I ara, en aquest present en què
molts valencians estem esperançats pel futur, en la seua primera intervenció en
Les Corts valencianes, vostè ens ve amb que la immersió en valencià a les
nostres escoles ens retorna a l’aldea. És vostè, li ho dic amb respecte, qui em
retorna a la visió aldeana de que el valencià es un idioma menor, al complex
d’inferioritat dels meus pares pel qual em negaren la seua llengua, la meua
llengua. Per això les seues paraules em semblen ofensives. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">Perquè el desprestigi que la seua pròpia llengua tenia per als meus pares,
ha afectat molt la meua vida: decidiren que educar als seus fills en castellà
era una manera d’ajudar-nos a pujar en l’escala social. Per això, els meus
germans i jo no aprenguérem a parlar el valencià fins que ja érem d’adults. La
meua infància i adolescència va estar farcida de situacions estranyes i
incòmodes, perquè jo era pràcticament l’únic que parlava castellà en un entorn
d’amics i familiars valencianoparlants. Fins i tot amb la meua parella,
valencianoparlant des del bressol però a qui vaig conèixer quan jo no parlava
valencià, no he pogut canviar de registre lingüístic (com més íntima es una
relació més difícil se’t fa canviar d’idioma). I per això, l’anomalia arriba al
present: tots en la família ens parlem en valencià excepte la meua dona i jo. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">Soc, si més no, tan cosmopolita com ho puga ser vostè. Soc científic, soc
professor d’universitat, he viatjat, he vist món, he estat convidat a donar
conferències científiques a Paris, Cambridge o Nova York, per posar-hi sols uns
pocs exemples. I per això se que no cal renunciar a ser valencià per ser
cosmopolita. Parle altres idiomes, però contràriament al que sembla que li passa a vostè, això a mi em fa apreciar encara més la meua llengua, la que els meus
pares em negaren pel meu be (com no ser condescendent amb els pares
difunts!). I desitjar que siga, per fi, una llengua normalitzada. Vull que el
valencià no es parle sols a casa i amb els amics, que quan es parle de ciència
(del cervell i les neurones, del comportament humà i els seus misteris, que es
lo meu), de literatura, teatre o dansa, de pintura, música o política, es faça
amb naturalitat sense canviar-se al castellà o a l’anglès. No demane res
estrany, crec. Hi contribuisc intentant donar les meues classes en valencià,
escriuvint els apunts en valencià i fins i tot els correus electrònics. Podria
fer-ho en castellà o en anglès (pràcticament tot el que
llegisc i escric sobre investigació é<span style="display: none; mso-hide: all;">é llenguala meua llengua. a. Els meus fills van a una
escola neurones, del comportamen no ser condescendent amb ells), f</span>s en
anglès), seria més fàcil. N’hi han llibres de neurociència en anglès i en
castellà, però no en valencià. Per això el castellà i l’anglès no em
necessiten, i el valencià si. Per això, perquè sent la necessitat de fer aquest
esforç per normalitzar la meua llengua, les seues paraules me resulten
ofensives. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">Però amés d’indignar-me, les seues declaracions em preocupen molt. Sent vostè
com és representant dels valencians en la nostra cambra autonòmica, és
inversemblant que no haja entès per què molts pensem que la immersió
lingüística en valencià és molt necessària. No és perquè som aldeans, ni perquè
som independentistes o pancatalanistes. No és una postura política. És un desig
de què el que em va passar a mi (a la meua generació) no els passe als meus
fills. Només amb immersió lingüística s’aprèn un idioma. I per
tant, l’escola ha de aconseguir que els idiomes s’estudien així, utilitzant-los
per comunicar-se en l’aula. </span><span style="mso-ansi-language: CA;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">Però, segurament, ja hem fet tard. Una altra generació ha perdut l’oportunitat
de veure el seu idioma normalitzat, malgrat la tant denostada (per vostè)
immersió en valencià.</span><span style="mso-ansi-language: CA;"> Ara és vostè una representant del poble valencià a les seues institucions.
No es pot permetre la frivolitat de parlar sense saber. I vostè sembla ignorar
que la immersió en valencià no ha existit. Ni probablement existirà en un futur
immediat. A l’aula dels meus fills, escolaritzats en una escola i institut
públics de línia en valencià, l’idioma vehicular és el valencià sols en algunes
classes. I, sent haver de dir-ho, però tot i l’esforç de molts mestres
excel·lents, alguns d’ells senzillament no parlen el valencià ni a l’aula ni
fora, o el parlen molt malament. Encara recorde quan la mestra i tutora de la
meua filla, qui suposadament havia de donar les classes en valencià, era
corregida pels seus propis alumnes perquè ni el parlava, ni l’escrivia. La
conseqüència última es que el valencià dels meus fills es tan roí (o pitjor)
que el meu, i com en el meu cas, escriuen millor el castellà que el valencià. I
no són excepcions. Als meus estudiants de la universitat els passa el mateix: si els llevara punts als exàmens per faltes
d’ortografia o sintaxi, perjudicaria als qui fan els exàmens en valencià. </span>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">I ara vostè ens ve amb allò de l’escola plurilingüe “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">en valenciano, español, inglés</i>”. Un altre brindis al sol que
recorda massa al del PP dels darrers anys. L’institut dels meus fills te un rètol
a l’entrada on diu que és un centre plurilingüe. És la principal mesura que el govern va prendre pel multilingüisme: posar-hi un cartell. Però en quin idioma es donen
les classes d’anglès, o d’alemany? Li ho dic jo: en castellà. No en anglès o alemany (ni
en valencià!), en castellà. I la raó és molt senzilla. El nivell d’anglès del
professorat (novament amb excepcions) és massa baix. Com ho és, sovint, ja ho
he dit, el de valencià.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ara me ve al cap
l’anunci de fa uns anys de la Conselleria d’Educació de la rocambolesca
proposta d’ensenyar xinès a les escoles! De la idea no se n’ha tornat a sentir
parlar: supose que visitaren tots els restaurants xinesos i no trobaren
suficient personal qualificat per impartir les classes en xinès. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">La conclusió, és clara. Informe’s vostè, no parle per parlar, no ens ofenga
amb idees de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Jaimito</i>. No ens vulga
convèncer de què la immersió lingüística en valencià a les escoles és un perill
de la nostra societat: és una necessitat imperiosa. No intente insultar-nos
dient-nos aldeans als que defensem la nostra llengua. Vostè, que és tan
cosmopolita, haurà sentit la frase “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Think
globally, act locally</i>”. Esta ben pensada: actuant des de la nostra petita i estimada aldea,
farem un món millor. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt;">
<span style="display: none; mso-ansi-language: CA; mso-hide: all;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">Ferran Martínez Garcia</span></div>
femartin@uji.eshttp://www.blogger.com/profile/07341225082917046725noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2861818596813840799.post-21590018187258666402015-05-13T13:39:00.000+01:002015-05-13T16:33:05.558+01:00Henry Molaison i l'olfacte: lliçons pòstumes del memorable amnèsic H.M.<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">El 25 d'agost de 1953,
a l'edat de 27 anys, Henry Molaison va ser operat pel neurocirurgià William
Beecher Scoville a l’hospital de Harford (a l’estat de </span><span lang="CA">Connecticut del USA</span><span lang="CA">) per a eliminar del seu cervell un focus epilèptic. <b>L'epilèpsia és un
trastorn en el qual</b>, de forma impredictible, <b>una zona del cervell</b> (normalment
una porció del còrtex cerebral) <b>té tendència a desenvolupar episodis d'una
activitat frenètica i imparable</b> que, a través de les connexions de les seues
neurones, s'estén com una ona per la superfície del còrtex cerebral. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">Les crisis
epilèptiques es solen classificar usant els gal·licismes <i>grand mal</i> i <i>petit mal</i>.
Les epilèpsies de tipus <i>grand mal</i> són
les convulsives, a les quals l'ona d'excitació provocada per l'activació descontrolada
del focus, arriben al còrtex motor desencadenant contraccions simultànies de
músculs flexors i extensors, què es tradueixen en violentes convulsions, que
posen de debò en perill la integritat física del malalt. El <i>petit mal</i> és una epilèpsia no convulsiva,
amb un focus llunyà al còrtex motor en termes físics i connectius. Provoca el
que es coneix com “crisis d'absència”, a les quals el malalt simplement queda
en estat d’inconsciència, desconnectat del seu entorn durant segons o minuts, i
torna a la normalitat després sense, en ocasions, assabentar-se de que ha
passat el temps. Les crisis d'absència semblen quasi innòcues, però són només
una mica menys perilloses que les esfereïdores crisis convulsives. <b>L’activitat
frenètica del cervell provoca mort neuronal per sobreexcitació</b> (el que
s’anomena excitotoxicitat), que danya progressivament el sistema nerviós del
malalt i minva així de forma progressiva algunes de les seues capacitats perceptives,
psicomotrius o cognitives.<o:p></o:p></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj9efZlT8n9Hp3Mk0a3NBLdPs6RgT6QCeDNwRnnuZLxnboYwp3RHH_yJtYEUMUEvmhWqeotpF_lKCyGHVS9kK0tutTGoM1nMnfFtK3lOLcgrx9-ywleB79WatOYGJ2XhqPtggYyghqUUY/s1600/Diapositiva1.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj9efZlT8n9Hp3Mk0a3NBLdPs6RgT6QCeDNwRnnuZLxnboYwp3RHH_yJtYEUMUEvmhWqeotpF_lKCyGHVS9kK0tutTGoM1nMnfFtK3lOLcgrx9-ywleB79WatOYGJ2XhqPtggYyghqUUY/s1600/Diapositiva1.PNG" title="Henry Molaison un poc abans de la seua operació (esquerra). A la dreta en 1986 en el MIT, davant d’un ordinador amb el qual feia tests psicològics sota l’atenta mirada de Suzanne Corkin. " /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-hansi-theme-font: major-latin;">Henry Molaison un poc
abans de la seua operació (esquerra). A la dreta en 1986 en el MIT, davant d’un
ordinador amb el qual feia tests psicològics sota l’atenta mirada de Suzanne
Corkin. <o:p></o:p></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: left;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Henry Molaison va
començar presentant crisis d'absència esporàdiques en la pre-adolescència</b>, què
els seus pares varen atribuir inicialment a un accident amb la bicicleta, si bé
a la seua família paterna hi havia diversos casos d'epilèpsia. Desgraciadament,
amb els temps, la freqüència i la gravetat de les crisis s’incrementaren i en
els anys previs a la seua operació tenia diverses crisis convulsives i
absències cada dia. Els seus metges el van tractar amb les drogues antiepilèptiques
disponibles a l'època, Dilantin i fenobarbital entre d’altres, a dosis
creixents. Però ni les majors dosis dels fàrmacs eren efectives, tot i que els
efectes secundaris d'aquestes drogues van ser tals que li van provocar lesions
en el cerebel i una neuropatia perifèrica de per vida. De forma que, finalment,
<b>l'única solució possible que quedava era la quirúrgica</b>: extirpar-li la part
medial del seu lòbul temporal, on residia el focus de la seua epilèpsia. Amb
les rudimentàries eines diagnòstiques de mitjan el segle XX era molt difícil
saber en quin dels dos hemisferis cerebrals estava el focus (es tracta de zones
en què els dos hemisferis es troben profusament connectats a través de les
comissures hipocàmpiques i de la
comissura anterior). Per això, el <b>Dr. Scoville va decidir ressecar l'amígdala,
les àrees corticals entorhinal, perirhinal i parahipocámpica, més la porció
posterior de l'hipocamp dels seus dos hemisferis cerebrals</b>. Amb prou feines,
<b>uns pocs centímetres cúbics de massa cerebral</b>.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: left;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Immediatament
després de l'operació el Dr. Scoville es va adonar que havia comès un error
fatal, del que sempre es va mostrar compungit (malgrat la imprevisibilitat dels
resultats quan ell va prendre la decisió d’operar). Henry Molaison s'acabava de
convertir en el més famós dels pacients de la neurologia del segle passat, l’amnèsic
H.M. Només després de la seua mort, el 2 de desembre de 2008, després de més de
55 anys d'una vida sense memòria, la identitat d'H.M. va eixir per fi a la llum
pública.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: left;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Després de
l'operació, la vida d'Henry va ser un drama, especialment per als seus pares.
La lesió bilateral del seu hipocamp va fer que, <b>des del dia de la seua operació
la seua memòria quedara reduïda a uns 30 segons</b>. Afortunadament, Henry mai en va
ser plenament conscient del seu propi drama. Perquè <b>sense memòria no existeix
el passat ni, per tant, el futur</b>. I sense passat ni futur, vivint sempre en el
temps present (1), el
sofriment queda molt mitigat, les preocupacions no existeixen perquè no hi ha
futur del que (pre)ocupar-se. Totes les seues experiències passaven per Henry
sense deixar petjada en la seua memòria i per tant ni tan sols la seua pròpia
condició d’amnèsic, condemnat a dependre completament de l'ajuda constant de la
gent del seu voltant (els seus pares primer, la seua mare quan el seu pare va
morir, el personal sanitari després) podia provocar-li ansietat. A açò cal
sumar que <b>la seua amígdala, el centre del nostre cervell responsable de les
nostres pors i alegries, havia sigut extirpada</b> juntament amb l'hipocamp, si bé una
petita part de la seua amígdala centro-medial (la més relacionada amb la
generació de pors) va quedar intacta després de l'operació.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt;">Malgrat ser la víctima directa d’aquest terrible error
accidental, Henry segurament ha contribuït a l’avançament de la neurologia com
ningú més en la història de la medicina. Fins i tot després de la seua mort,
Henry encara va continuar servint bé a la neurociència i la medicina, perquè amb
la generositat que el va caracteritzar tota la seua vida, va donar el seu cos a
la ciència. Així que, immediatament després del seu decés, el cos d'Henry va
ser introduït en un equip de ressonància magnètica per a obtenir una RMN postmortem
del seu encèfal, la seua darrera RMN. Després, amb una cura exquisida, un equip
d’anatomistes experts va obrir el seu crani i va fotografiar el seu encèfal des
de tots els angles possibles encara dins del seu cap, per a finalment
extraure-ho i repetir la sessió fotogràfica ara ja de l'encèfal aïllat.
Finalment, van fixar el seu encèfal per a l’estudi histològic i el van
seccionar en talls </span></span><span lang="CA">molt fins per a
observar cada detall del cervell d’Henry al microscopi. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">En aquesta <a href="http://thebrainobservatory.ucsd.edu/hm" target="_blank">web</a></span><span lang="CA"><a href="http://thebrainobservatory.ucsd.edu/hm" target="_blank"> </a>hom pot llegir la seua història i
contemplar el fascinant vídeo (almenys per a un històleg com jo) en el qual es
mostra com un micròtom de congelació automàtic, supose que fet a mesura, va
permetre que <b>durant 53 hores ininterrompudes s'obtingueren milers de seccions coronals
de l'encèfal d'Henry</b>. D'aquestes es van seleccionar 2401 que van ser tenyides i
fotografiades per a realitzar una reconstrucció 3-D de l'encèfal de
l'entranyable amnèsic Henry Molaison (2).
Aquest treball permetrà establir correlacions entre les seues (minvades)
capacitats mentals i cognitives i les zones del seu encèfal, sanes o
lesionades. Entendre millor la complexa relació entre anatomia i funció en el
sistema nerviós central, desentranyar l'anatomia de la ment.</span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-mbE0qk6wXc5hbwxfBrnnTvnF0PHFMFFB4kU7-mpeuV2uMvk_ID0xx0SLdy8IKKGdWeXCMt6DDFK14288aImxMwoZy38itCo-LJDz0qFyxeDKz9Mi3i3hWwmganWYotPfkE3AZ8OhmYw/s1600/Diapositiva2.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-mbE0qk6wXc5hbwxfBrnnTvnF0PHFMFFB4kU7-mpeuV2uMvk_ID0xx0SLdy8IKKGdWeXCMt6DDFK14288aImxMwoZy38itCo-LJDz0qFyxeDKz9Mi3i3hWwmganWYotPfkE3AZ8OhmYw/s1600/Diapositiva2.PNG" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;">L’encèfal de
Henry, sent tallat amb un micròtom de congelació especial. Imatge captada del
vídeo disponible en The Brain Observatory: </span><span lang="EN-GB"><a href="http://thebrainobservatory.ucsd.edu/hm"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;">http://thebrainobservatory.ucsd.edu/hm</span></a></span><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;"> <o:p></o:p></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">I tot
això és possible perquè, poc després de la seua operació, les psicòlogues
clíniques Brenda Milner primer, i Suzanne Corkin després (Milner es va jubilar
i té actualment quasi 97 anys) van passar milers de tests psicològics al bo
d'Henry, qui sempre es va mostrar col·laborador i optimista i es va sotmetre
als tests no solament sense queixes, sinó fins i tot amb entusiasme. Així
Milner i Corkin van observar que no sols </span><b style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">la major part de les capacitats perceptives
d'Henry estaven intactes</b><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">, sino que tot i ser amnèsic </span><b style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">no havia perdut
completament les seues capacitats d'aprenentatge</b><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"> (com comentaré després). </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">Suzanne Corkin ha relatat la història d'Henry i l'extraordinària relació que
els va unir en un llibre que traspua afecte per Henry i passió per la ciència (3)</span><span lang="CA"><span style="font-size: 12pt;"> i que, per tant, no puc sinó recomanar vivament (de moment només està en
anglès; si alguna editorial està interessada jo m'oferisc a fer una traducció
fiable). En una entrevista amb motiu de la mort d'Henry, Corkin esmenta el que
una vegada li va dir Henry sobre la seua relació: "</span><i style="font-size: 12pt;">És una cosa ben divertida: – normalment es viu i s'aprèn. Però [</i><span style="font-size: 12pt;">en
el nostre cas</span><i style="font-size: 12pt;">] jo visc i tu aprens</i><span style="font-size: 12pt;">".
I </span></span></span>Corkin va descriure
així la seua relació: “<i>Sembla impossible establir
una relació amb algú que no et reconeix, però jo la vaig tindre</i>”. I és que,
després de 40 anys veient-lo amb freqüència, en molts períodes diàriament, cada
vegada que Corkin visitava a Henry tenia que presentar-se com si foren
desconeguts.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: left;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En els seus primers
estudis, Brenda Milner va descobrir aviat que tot i ser clarament amnèsic,
Henry aprenia algunes coses inconscientment. En 1962 va publicar els resultats
d'un test d'aprenentatge visuo-motor. El test consisteix en intentar resseguir
un estel de cinc puntes amb doble línia amb un llapis, sense eixir-te de les
línies. Però el truc es que tu no veus l'estel ni la teua mà directament, sinó
a través d'un espill i, per tant, la imatge està invertida i els teus
moviments, en principi, són contraris als desitjats. Proveu, és difícil. Però
amb la pràctica s'aprèn. I Henry també va aprendre. Va arribar a ser un autèntic
virtuós amb el test, cada vegada que se li oferia fer-lo el feia sense errades quasi
immediatament. Però sempre reaccionava de la mateixa manera, deia: “<i>Mmmm, és més fàcil del que pensava</i>”. <b>La
memòria motora, ara ho sabem gràcies a Henry i a Brenda Milner, no depèn de
l'hipocamp.</b></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyWVE2GiQ2UV-peJdObZMno7JDfbCgubkt2jV7aBaBiSk_EawgEJomMpZs4PHyNaKZUYPVoZNcBDH0Q4K-UswPg_8DA-mW3irg8rG8YXfY9aBVwS94pkqBC9MAhhkFKWH74y6SMBeOCZ8/s1600/Diapositiva3.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyWVE2GiQ2UV-peJdObZMno7JDfbCgubkt2jV7aBaBiSk_EawgEJomMpZs4PHyNaKZUYPVoZNcBDH0Q4K-UswPg_8DA-mW3irg8rG8YXfY9aBVwS94pkqBC9MAhhkFKWH74y6SMBeOCZ8/s1600/Diapositiva3.PNG" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-hansi-theme-font: major-latin;">El test psicomotor de l’estel de cinc puntes. Malgrat la seua amnèsia Henry
va aprendre i el feia amb destresa <o:p></o:p></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">L'amnèsia
d'Henry era tan impactant i impressionant que ha deixat en un segon pla una
alteració importantíssima de les seues capacitats perceptives. <b>El seu olfacte
no era normal</b>. A principis dels anys 1980, Howard Eichembaum i Suzanne Corkin (4) varen sotmetre a Henry a una sèrie de tests de percepció olfactòria: li
presentaven ampolletes amb una solució d'una substància química olorosa comuna
(per exemple, odorants amb olor a coco, menta o ametla) i demanaven a Henry que
identificara l'olor d'entre les 5 possibles indicades en una targeta. L'única
olor que va reconèixer sense dubtar va ser l'aigua destil·lada, a la qual va
respondre “no res” és a dir, va reconèixer l'absència d'olor. Tots els altres
odorants els va detectar però va ser incapaç d’identificar-los: indicava uns
dels 5 possibles olors a l'atzar (un encert de cada 5 com a mitjana). A més, Henry
no sabia si dues olors presentades consecutivament eren la mateixa o dues olors
diferents, no discriminava entre olors. I si se li demanava que, sense targeta
alguna, indicara què estava olorant, donava descripcions d’allò més estrambòtiques
i contradictòries: per exemple, un dia va identificar el clau d'olor (espècia)
com a “fusta acabada de</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; text-align: justify;">tallar”. I en una
altra ocasió el mateix odorant el va identificar com a “peix mort a la riba de
la mar”. I si se li presentava un objecte i se li deixava ensumar-lo a cegues (per
exemple una llimona) quan per fi se li retirava la bena dels ulls deia:
“curiós, no fa olor a llimona”.</span></div>
<div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: left;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquesta alteració
de l'olfacte que mostrava Henry no era una hipòsmia (manca de sensibilitat
olfactiva) o una anòsmia (insensibilitat olfactiva total, com una “ceguesa a
les olors”). Si se li feia una prova de discriminació d'intensitat,
presentant-li diferents concentracions d'un mateix odorant i se lo demanava que
ordenara els vials per concentracions, ho feia correctament. Podia detectar la
presència o absència d'olor i podia vaig discriminar la intensitat de l’estímul
(olor forta, olor feble) però no identificar la olor. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: left;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Altres pacients
amnèsics per lesions d'hipocamp (Henry no és l'únic, encara que sí és el més
famós) no presenten alteracions de l'olfacte similars. <b>Per això Henry i el seu
cervell encara amaguen la resposta a una pregunta: cóm reconeixem olors?</b> El
seu cas ens indica que tenim dos sistemes separats per a la percepció olfactiva:
un per a detectar olors i inferir la intensitat dels mateixos i un altre per a
identificar les olors que detectem. El primer estaria intacte en el cervell
d'Henry, però el segon residiria en alguna de les àrees que va perdre en
l'operació. I tenim uns quants candidats. Entre ells l'escorça entorhinal i
l'amígdala.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">Ja he esmentat
l'amígdala uns quants paràgrafs més amunt. Amb la forma i la grandària d'una
ametla (<i>amygdala</i> és ametla en grec i
llatí) aquesta petita porció del lòbul temporal té un paper clau en les
respostes emocionals primàries (4)</span><span lang="CA">. Però a més, l'amígdala rep projeccions
des dels bulbs olfactius, la qual cosa converteix a una part de la mateixa,
l'anomenada amígdala cortical, en un àrea clau del sistema olfactiu. <b>En els
circuits interns de l'amígdala residiria l'impacte emocional de les olors</b>: si
un dia passem pel costat d'algú que porta la colònia que solia usar la nostra
mare (utilitze aquest exemple perquè la meua va morir fa anys) l'impacte és
tremend. I és aqueix impacte, potser, el que ens permet assignar identitat a
les olors i reconèixer-les, distingint-les de altres olors que ens van deixar
una petjada emocional diferent. Aparentment, Henry també va perdre l'amígdala cortical
en la seua operació (2), i per això per a ell un llimona no feia olor
de gens rellevant, solament feia olor.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: left;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Des de la seua
tomba, Henry encara ens dóna lliçons amb la mateixa generositat amb què ho feia en vida.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: left;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: left;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Autor: Ferran Martínez-García, @<a href="https://twitter.com/Perguelofici" target="_blank">Perguelofici</a></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: left;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: left;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Notes i referències</b></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: left;">
</div>
<ol>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; text-indent: -14.15pt;">Coneixia el cas d’HM des de fa molts anys. Però la lectura de </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; text-indent: -14.15pt;">Permanent Present Tense: The Unforgettable Life of the Amnesic Patient, H.M.</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; text-indent: -14.15pt;"> de Suzanne Corkin, la psicòloga que el va tractar els darrers 40 anys de sa vida, m’ha permès calibrar la magnitud del drama de Henry i dels seus pares (no tenia germans). També il·lustra els terribles episodis que les modes mèdiques (també en medicina hi han modes) basades en el suposat pragmatisme i els deliris de grandesa d’alguns, poden arribar a causar en la població. Algun dia hauré d’escriure sobre psicocirurgia i psiquiatria.</span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; text-indent: -14.15pt;">Annese et al. 2014. </span><span lang="EN-US" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; text-indent: -14.15pt;">Postmortem examination of patient H.M.’s brain based on histological sectioning and digital 3D reconstruction. Nature Communications. 5:3122 / DOI: 10.1038</span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13.3333330154419px;">Eichembaum et al. 1983. Selective olfactory deficits in case H.M.. Brain 106:459-72</span></li>
<li><span lang="EN-US" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; text-indent: -14.15pt;">LeDoux J. 1998. </span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; text-indent: -14.15pt;">The Emotional Brain: The Mysterious Underpinnings of Emotional Life.
Touchstone Pr. ISBN-10: 0684836599; ISBN-13: 978-0684836591</span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; text-indent: -14.15pt;">Olucha et al. 2015. Amygdala: Structure and
Function. In: Paxinos G (ed.) The Rat Nervous System. Academic Press/Elsevier.</span></li>
</ol>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07617240795036386197noreply@blogger.com2